El pi jaient d'Empúries

Potser sigui el pi més fotogènic i més fotografiat del camí d'Empúries. No sé fins quan aguantarà les embranzides constants de la tramuntana, però mentre aguanti, sempre que hi passo li he de fer una foto. La combinació de la seva postura jaient i l'estat del cel ens regala imatges com aquesta.

Des del terrat

El cel empordanès ens ofereix espectacles impressionants i ens regala instants únics de gran bellesa, plasticitat, harmonia, dinamisme..., - cada dia diferents - que podem guardar-los per sempre. Si disposeu d'un terrat i una càmera fotogràfica, no us perdeu l'espectacle. A més, és gratis!

Seques de gener

Amb les altes pressions atmosfèriques es produeix, al  nostre litoral, aquest fenomen de descens del nivell del mar d'uns 40cm de mitjana que deixa al descobert parts dels esculls i roques normalment submergides. Tanmateix, quan la pressió atmosfèrica és molt baixa, te lloc el fenomen invers: el nivell del mar augmenta de forma variable segons el litoral. A les Illes Balears, aquest fenomen es coneix amb el nom de "seixa" és relativament freqüent i la pujada del nivell del mar pot assolir més d'un metre; cosa que ha provocat més d'un problema als ports insulars, doncs moltes embarcacions queden varades als molls.

Llunació

Aquest muntatge fotogràfic no és meu. Me l’ha enviat el bon amic Àlex Roca. L’Àlex viu a Hortoneda (Pallars Jussà) i compartim afició per la fotografia, la meteorologia i l’astronomia. És un expert astrònom aficionat, enamorat de la lluna – la fotografiat no sé quants milers de vegades – i és dels pocs que ha fotografiat aurores boreals a Catalunya. Aquest fenomen es produeix en comptades ocasions a les nostres latituds i és pràcticament impossible prendre’n imatges. També és molt difícil fotografiar una llunació completa (28 dies), doncs cal que cada un dels dies es pugui veure la lluna; es a dir que el cel sigui serè i net de núvols que privin la visió del satèl·lit. L’Àlex ho ha fet i ha fotografiat la llunació completa des del dia 5 de desembre al 3 de gener. Enhorabona Àlex!

 

Cada imatge té el color original que tenia la lluna quan es va fer.

La roca del Cargol

A vegades i coincidint amb època d'alta pressió atmosfèrica, quan l'anticicló de les Açores ens abraça de ple, sembla com si el mar i el cel es barregin, la calitja fa que no es distingeixin les muntanyes de Roses i es poden veure imatges com aquesta de la roca del cargol. 

Aquesta fotografia és del mes de febrer de 2011.